Sol a casa, com el gilipolles de Macaulay Culkin, faig zapping davant el televisor, i entre mil i un programes als que no els hi trobo cap interès, apareix Operación Triunfo i un reportatge sobre el procés de selecció per la nova edició que s’està fent per diverses ciutats d’Espanya.
Saltant de candidat en candidat, el reportatge estil Testimonios mostra les ploreres d’alegria o decepció dels que es van presentant a les audicions.

I mentre tots aquests joves (amb els corresponents familiars) deixen anar tots els tòpics (no per això menys sincers) d’aquests tipus de probes, per donar més dramatisme, sonen de fons unes melodies en instrumental estil karaoke:

Disarm i 1979 de The Smashing Pumpkins.
Do You Want To de Franz Ferdinand.
I Wanna Be Adored de The Stone Roses.

Curiosament el tipus de música que no pertany no només al que projecta aquest programa sinó que ni tan sols els candidats mostren cap tipus d’interès en res més que no fos música lleugera nacional o algun hit internacional estil Mariah Carey.

Tampoc crec que sigui una bona raó per veure aquest programa un altre cop avui. Continuaré fent zapping. O potser aquesta nit no.

Ella és com el Número 5 de Jackson Pollock.
Ve al bosc i tasta els arbres.
El Sol comença a brillar i sóc dur de complaure
Ding ding ding i em ponc.

Sona: Going Down de The Stone Roses.