Els meus somnis sempre s’ambienten en les primeres localitzacions de la meva vida. Quan somio que estic a casa, sempre és el meu antic dormitori a casa ma mare. Sovint penso que això succeeix perquè és on he passat més temps a la meva vida, com passa amb l’escola. En els somnis regressius a la infantesa, sempre jugo al pati de l’escola on vaig fer EGB. Mai somio amb l’institut ni la universitat ni cap altre centre formatiu al que hagi assistit, malgrat sí somio amb els estudiants d’aquells temps. Però quan somio amb temes de feina, no importa qui són els companys que apareixen. Sempre somio amb la primera oficina en la que vaig treballar, i he passat per tres més i aquella no és en la que he vaig estar més temps.
Mai somio el fet d’estar de vacances així que no es pot dir que somiï amb la meva primera destinació però per la propera estem entre el coolisme de Berlín i el trendisme de London, ciutats com París i tota la resta, obertes, donen a exterior amb molta llum.
No he estat a cap de les dues. Qualsevol feedback és benvingut.

Va existir una banda de melodies brit pop que es deien The Supernaturals, i de fer-se una mica més famosos, els Kaiser Chiefs mai haguessin existit.