Tornant en Bicing pels carrers de Barcelona a una velocitat desproporcionada (raó per la qual la societat hauria d’agrair que encara no tingui carnet de conduir), pensava, per enèsima vegada aquests últims mesos, que em sento gran. No un gran d’adult ni un gran de madur. Ni tan sols un gran d’enorme (malgrat aquest mitxelín que sembla que ha vingut per quedar-se i m’està convertint en una versió llatina del Koeman). Em sento gran com de señor, la pelota!, señor, tiene hora? o señor, para ir al ayuntamiento?. Com si hagués arribat a aquell estat on, quan érem adolescents i xerràvem a la biblioteca de l’institut, davant els nostres apunts fotocopiats, devorant entrepans, ens imaginàvem quan tinguéssim trenta anys. Em trobo la Reich al metro i el Ferran a l’oficina, amb les seves feines i els seus problemes, i les seves mirades ja no són les d’aquells adolescents, independentment de com es conservin. La mirada confiada de qui desconeixia que nedava en la ignorància més absoluta.

10.06.2008
Categories:
Música,
Personal,
Reflexions Barates.
Tags:
lost,
trenta.
Comentaris:
8.
Res et fa sentir més vell en aquesta vida que el fet que tots els teus grups i artistes favorits, que has seguit des del seu debut, hagin tret ja el seu Greatest Hits.

8.05.2008
Categories:
Fotoblog,
Manies,
Personal.
Tags:
esports,
records,
trenta.
Comentaris:
14.
Hi ha un terme de moda per definir un dia com avui, on he treballat dotze hores seguides sense parar, on no he fet més que notar que em canso més que mai, on he patit el Barça i l’única cosa que puc destacar és una relativa i acceptable impuntualitat de rodalies. El terme és regulero.
Assegut als bancs del gran hall on l’edifici rebia als alumnes, la noia més popular i desitjada de l’institut, amiga del meu millor amic, va passar un dia per davant meu amb la seva carpeta de COU de camí cap a classe i, en veure’m, em va preguntar educada qué tal. Li vaig respondre pues ni bien ni mal, y supongo que eso es regular. Y tu?. Ella va respondre jolín, hijo mío. Pues yo bien i va seguir el seu camí. Unes hores més tard, el Ferran em va dir mi amiga dice que eres un poco rarito. Mai li vaig donar importància ja que, uns anys abans, aquest mateix amic em va confessar que jo era un tío guay aunque a veces eres un poco imbécil.

Vaig a veure on he posat el meu sentit de l’humor. A la tauleta de nit blanca Ikea, sota l’estoic dau de postures ingràvides? Doncs no.
18.04.2008
Categories:
Fotoblog,
Personal.
Tags:
família,
quadres,
trenta.
Comentaris:
2.
Amb unes canes més estil Reed Richards que George Clooney, ahir em mirava el nou tall de cabell al mirall i em veia gran. Assegut a la butaca vermella de la perruqueria de la meva cunyada, ella em tracta com sempre, amb simpatia i professionalitat (val a dir que estava flanquejat a ambdós costats per dones sota un amplificador d’ones cerebrals detector de mutants) però amb aquell to que em recorda a ma mare, un to una mica acusador, com es tracta a aquells fills únics que apareixen molt de tant en tant i no en saps res. Algo despegados, que en diuen.
Per compensar, he pensat que, a l’estiu, potser visito a la família del sud.

31.03.2008
Categories:
Fotoblog,
Personal,
Salut.
Tags:
trenta.
Comentaris:
3.
M’agradaria dir que tinc dolor muscular de tant fer exercici per perdre els quilos que em sobren, per haver fet algun gest impossible salvant un cec que creuava el carrer amb el semàfor vermell i a qui gairebé atropella un camió que transportava líquids radioactius, que tinc malament les cervicals de treballar hores i hores, compromès com cap altre assalariat o per impossibles postures ingràvides amb un dau. Però no. És de dormir com un soc en posició contorsionista.

Anteriors