5.01.2007
Un divendres a les 17:52h.
El dia següent a fer 30 anys, vaig agafar unes angines que avui encara duren. El dia següent, vaig anar a comprar una T-10 a la màquina expenedora del TramBesós i, després de escollir la opció, introduir la meva tarja de crèdit i posar el meu PIN, vaig marxar tan feliç sense recollir el bitllet. Afortunat qui se’l trobés.
Jo no em noto ni sento gran ni res de res però això són senyals inequívoques de que em faig gran, està clar.
Així que avui he decidit escoltar només olddies, suposo que per fer-me sentir més jove encara. Han fet de banda sonora de la meva jornada laboral Who’s Next, Tommy i Quadrophenia de The Who i Led Zeppelin I, II, III, IV i Physical Graffiti de Led Zeppelin. Per sentir-me més jove, suposo.
Les dues bandes han marcat la història de la música contemporània, van ser innovadors, pioners, tenien en comú un supergrup i els bateries i els baixistes de les dues bandes són morts. Els bateries especialment joves. Encara que John Bonham va morir ofegat en el seu propi vòmit i això tampoc deu passar cada dia.
3.01.2007
Un dimecres a les 15:04h.
Durant la meva salmoconvalescència, temps enrere, les febres altes em feien delirar amb
pingüins i altres éssers eteris. Avui dia, la tos i l’afonia s’introdueixen als meus somnis en forma de nens que em molesten i m’ennueguen, fins que desperto de cop, assegut al meu llit taronja.
Ahir nit, mentre em feia un suc de taronja passades les 2 de la matinada, amb la meva nova espremedora de 5.99€ (una de les múltiples adquisicions que he fet aquest nadal), pensava que el passat dia 30 vaig fer 30 anys, i això només passa un cop a la vida. (Veu en off:
Ves quina cosa). I que el mateix dia 30, em vaig aixecar i vaig posar la TV per trobar-me com penjaven d’una corda al Sadam i feien volar pels aires la T-4 de Madrid. Doble ració de realitat que em va fer entrar ganes de tornar al llit. Però amb malsons com aquests, qualsevol torna a tancar els ulls.
30.12.2006
Un dissabte a les 19:37h.
Ara ja puc justificar que he començat a posar-me cremes a la cara perquè tinc problemes reals amb la pell, més enllà de l’envelliment? No crec ser especialment presumit però tampoc vull acabar semblant el Piqué (Josep).
S’ha acabat veure els 30 anys com “señor, la pelota!” o “señor, tiene hora?”. Ara penso que tampoc he canviat tant.
Ni molt fet ni poc fet. Al punt.
Encara sóc el nen que molts porteu a dins.
Anteriors