Hi ha 4 comentaris. Veure els detalls del post.
- Publicat el 20/07/2009 a les 12:31h.
- Categories: Fotoblog, Manies, Personal, Reflexions Barates, Salut.
- 4 comentaris.
- Conté 285 paraules.
Mexican Wine
Em trobo per tot arreu post-its amb el meu número de mòbil apuntat. Amb dues ratlles a sota, remarcant. Sempre és la meva lletra. No pateixo cap Alzheimer matiner ni una amnèsia puntual (només una petita dislèxia urbana). És que, sempre que el dono per telèfon, l’apunto progressivament el vaig dient en veu alta, al costat de totes aquestes formes cubistes inconscients que queden als marges de les pàgines durant qualsevol conversa telefònica.
Ahir vaig respondre al telèfon amb un “Qué!?” de mala hòstia en comptes del meu típic “Sí?”. Ni tan sols un tradicional “Digui” quan hauria de ser un “Si?” condicional de “Si cuelgas ahora y me envías un mail, aun tienes una posibilidad”. Després de quatre trucades consecutives havia arribat al meu límit. Aquest aparell és el pitjor invent de la història (period). Jo mai vaig ser dels que arribaven a casa i preguntava si m’havia trucat algú. Mai em va importar. Diria que mai em va trucar gaire gent, tampoc.

Hi ha 8 comentaris. Veure els detalls del post.
- Publicat el 08/07/2008 a les 11:46h.
- Categories: Fotoblog, Gadgets, Manies, Personal.
- 8 comentaris.
- Conté 163 paraules.
True Love Waits
Tot va començar ahir nit. El telèfon sense fils sonava sense parar i la pantalla mostrava números desconeguts. Per demanar consulta. Per reservar una habitació. Per si està en Pascual. El tren s’ha desviat de la seva ruta aquest matí per una avaria i una altra, aquest cop a la feina, m’ha tingut clavat i estressat a una cadira nou hores seguides.
He resolt l’avaria laboral però és estrany com hom mai espera que un tren canviï el seu rumb. Sigui per la raó que sigui. Hi ha certs termes establerts que semblen inalterables com que les vies estan allà, inamovibles, i de sobte no et trobaràs a una parada que no estava a la teva ruta. És més desconcertant que la resta. La nena que plora. El senyor que xiula. L’adolescent neguitosa que fa l’últim repàs als apunts. El jove que canta per si mateix i per l’iPod. La noia que s’adorm recolzada sobre la mà, just davant meu.
Ahir nit vaig desendollar el telèfon de la paret. Directament. Mitja ciutat es va quedar sense receptes, vacances o un ésser estimat. Com amb la vaga de transportistes.

Ningú va demanar per la Milagros i vaig sentir certa enyorança.
Hi ha 5 comentaris. Veure els detalls del post.
- Publicat el 13/06/2008 a les 19:56h.
- Categories: Fotoblog, Personal, Transports.
- 5 comentaris.
- Conté 196 paraules.
El Tercer Milagro
Error garrafal.
No reconeixia el número de mòbil que apareixia a la pantalla així què el vaig silenciar i vaig tancar els ulls durant 4 minuts més abans d’anar a l’oficina. A les 8.00h va tornar a sonar el mòbil 10 segons abans que l’alarma despertador.
- Zzz… Sí?
- Hola. Es para arreglar el contador.
- (obro els ulls) Cómo…?
- El contador que se ha quemado. Es para arreglarlo.
- (m’incorporo) Qué contador?
- No se le ha quemado un contador?
- No. Por quién pregunta?
- Es que no tengo ningún nombre de contacto. Sólo este número.
- Pues se equivoca, lo siento.
- Más lo siento yo que le he despertado. Y mire que he procurado no llamar pronto.
- Sí, ya…
Em pregunto a quina hora hagués trucat si no l’hagués aturat la matinera hora del rellotge.
I després plorem que els serveis tècnics fan horaris incompatibles amb la nostra vida laboral i que mai estan localitzables ni disponibles a l’Agost.
Vaig sortir del llit, em vaig ficar sota la dutxa, vaig tornar a tancar els ulls i:

Altres històries telefòniques: Milagros i Milagros 2
Hi ha 1 comentari. Veure els detalls del post.
- Publicat el 09/08/2006 a les 16:46h.
- Categories: Diàlegs, Fotoblog, Personal.
- 1 comentari.
- Conté 221 paraules.
Milagros (Part II)
Aquest diumenge va sonar i no vaig reconèixer el número.
- Sí?
- (veu de senyora gran) Carlos?
- Mmm… creo que se equivoca.
- Del servicio técnico de Telefónica.
- No, esto es un particular.
- No, no, si es que Carlos me dijo que me daba su número particular para la ADSL.
- Pues aquí no hay ningún Carlos.
- También me dió su móvil.
- Pues pruebe ahí porque creo que o se ha equivocado al marcar o le dió un número incorrecto.
- A ver… es que me dió el teléfono por si pasaba lo que fuera… a ver… me dió el número…
(veu de fons d’un senyor gran)
- Nueve tres…
- (la senyora em transcriu el que li va xivant el vellet) 93…
- …cinco tres dos…
- …532…
- …dos dos…
- …22..
- …bla bla…
- …y dos números más…
(miro al sostre)
- Pues sí, ése es mi número pero aqui no hay ningún Carlos.
- Es que me dijo que le llamara por el ADSL.
- Ahá…
- Es que ha de volver a pasar por lo del internet…
(respiro profundament)
- Ya, pues se debió equivocar al darle el número…
- Vaya… es que es este el número que me apuntó…
- (suspiro) Pues vaya…
- Claro, es que nos dijo que le llamaramos…
- (el vellet de fons) Qué es lo que dice que no es?
- Creo que debería probar con el móvil.
- Ah… sí…
(silenci incòmode)
- Pues…erm… suerte… y adiós.
- (la vella com distreta) Sí, adiós adiós…
Sempre m’agradaria saber com acaben aquestes històries de les què sóc només un actor de repartiment.

Hi ha 24 comentaris. Veure els detalls del post.
- Publicat el 10/05/2006 a les 16:14h.
- Categories: Diàlegs, Personal.
- 24 comentaris.
- Conté 284 paraules.









