U2 va encetar a San Diego la seva gira mundial Vertigo 2005 Tour.
En un escenari semblant al del 2001 a Elevation Tour, van tocar 7 dels 11 nous temes què té el seu últim àlbum. La sorpresa radica en la recuperació de 6 temes de principis de la seva carrera, què pertanyen a Boy i War (1980 i 1983), què feia segles què no s’escoltaven en directe, i el sacrifici total de Pop, Zooropa i Rattle & Hum (no en toquen ni una) o All That You Can’t Leave Behind, què en toquen 2.
Així, el pes el porten els àlbums dels 80, en una gira què comença com un complet revival.

San Diego, 27 de Març:

City Of Blinding Lights
Vertigo
Cry / Electric Co.
An Cath Dubh
Into The Heart
Beautiful Day
New Year’s Day
Miracle Drug
Sometimes You Can’t Make It On Your Own
Love And Peace Or Else
Sunday Bloody Sunday
Bullet The Blue Sky
Running To Stand Still
Zoo Station
The Fly
Elevation
Pride (In The Name Of Love)
Where The Streets Have No Name
One
All Because Of You
Yahweh
40

http://www.u2.com/

PD.- Per mi, la bona notícia és la recuperació de la meravellosa Running To Stand Still. La dolenta, què no entenc com Crumbs From Your Table, de l’últim àlbum, no apareix.

A tots els fans de Keane, què sé què esteu allà fora, com la veritat, i als què us va agradar el concert, què ho sé, què cantàveu i tal… xampurrejant… Keane edita Keane Live EP, recollint cançons de les actuacions en directe de la banda a l’actual gira. Inclou Somewhere Only We Know, We Might As Well Be Strangers, Allemande, This Is The Last Time, Everybody’s Changing i Bedshaped.

També, com sabeu, actuarà a tres concerts amb U2:
Barcelona (per tercer cop en un any), a l’Estadi Camp Nou, del Barça (oé!), a Nice i a Munich.

PD.- Cinquena entrada avui al blog… i esperem què sigui l’última, si pot ser.

A les nostres mans està el manual de com desmantellar una bomba atòmica. Requereix vertigen, pau, amor, drogues miraculoses, un home, una dona i Deu. Pot una banda amb més de 25 anys de carrera i 13 àlbums fer un disc de pes? Un àlbum memorable? Un àlbum què t’arribi al cor? Què cridi l’atenció a noves generacions i, encara i així, satisfaci als fans incondicionals?
How to Dismantle an Atomic Bomb crec que es troba entre els 3 millors albums dels U2. D’acord què aquí no inventen res com a Achtung Baby però té una mica d’aquella fúria guitarrera (Vertigo, All Because of You). No experimenten com a Zooropa o Pop (amb més o menys encert) però sonen industrials (Peace and Love or Else). No és un àlbum rodó com The Joshua Tree però té la èpica d’aquells àlbums com The Unforgetable Fire a Original of The Species i especialment a City Of Blinding Lights. Les les guitarres de The Edge en plena forma, el sentit del ritme i del control melòdic d’en Larry i l’Adam.
El pare de Bono, cantant d’òpera mort de càncer fa uns mesos, amb qui sempre va tenir una tensa rel.lació, és el tema central d’algunes de les millors cançons de la banda, com One. En aquest cas, és a cançons com One Step Closer, amb la col.laboració de Noel Gallagher d’Oasis, i especialment a Sometimes You Can’t Make It On Your Own, on Bono mostra per què U2 són encara únics, per què són ja l’última gran banda de l’història de la música. Per la seva sinceritat. Per què els importa. Per què poden experimentar i inventar, però quan es posen a fer el què de veritat estan segurs de què és el millor què saben fer, és quan ens adonen què cada àlbum d’U2 és un punt d’inflexió a la música contemporània. On la resta de bandes s’han de mirar i comparar. per què ja no hi ha res a demostrar. Només fer àlbums dels què 10 anys després se’n puguin sentir orgullosos.
Quan Bono li crida més què canta al seu pare:

Can you hear me when I sing?
You’re the reason I sing
You’re the reason why the opera is in me…

no hi ha cap dubte què les paraules surten desgarrades de ben a dins. És igual què la seva veu no sigui el què era. Què desafini. Què més dona.
El disc més polític de U2 està ple de sentiments despullats i sincers.
U2 visitaran el Camp Nou a Barcelona el 7 d’Agost per tocar en directe davant 115.000 espectadors. Entrades a la venda el 10 de Febrer.