Que No Se Tronche

El dia menys pensat encetarem en silenci el diari 2.0 sobre la vida en parella i la convivència. En quant trobem el nostre propi espai, físic i virtual. Mentrestant, començo a remoure’m incòmode en veure, dia rere dia, les mateixes revistes de tendències i decoració d’interiors que reposem sobre el bidet, al costat del tron reial. No perquè tingui res en contra o perquè més de la meitat de les pàgines siguin publicitat. És que ja me les sé de memòria. Més urgent és que, com a efecte secundari, m’estan començant a convèncer. Que em faig gran i m’he de posar més cremes, que no vaig a la moda i menys tinc cap tipus de glamour, començo a saber-me el nom d’alguna model només veient la seva cara en un anunci i crec a pies juntillas que una pareja moderna ha de tener cuentas separadas (sic).

A pies juntillas” té una sonoritat tan horrible com “a ulls clucs”.

These Boots Are Made For Buying

Aquesta setmana, EDG m’ha dit que la convivència apaga la passió, i que si la convivència apaga la passió, el matrimoni la mata del tot. I que quan creus que ja no pots haver enfonsat més la passió, arriben els nens i posen 30 centímetres de ciment sobre els 15 metres de fang que cobrien la passió. Tot per culpa de Mike Losdatos, que és una mica negatiu.
Jo sóc més de passions estoiques. Tenia passió per regalar unes botes d’hivern que vaig veure l’estiu passat. No les vaig comprar en aquell moment perquè vaig pensar que era un regal de nadal genial i, que si ho comprava tan d’hora, no ho podria tornar en cas de necessitat.
Home previsor val per dos, i jo m’estic engreixant que també semblo dos, així que, anticipant-me al nadal, en ple Novembre, vaig anar a comprar-les. Ah… esgotades a tot arreu. Botigues, distribuïdors i weberies varies i diverses. Això em passa per poc apassionat.

Les he acabat comprant per internet, als US, pagant en dòlars i m’ha sortir més barat. I a més a més, les vaig comprar dissabte i han arribat avui.
Això sí que és apassionant.

A Veces Imagino Que No Estoy

Sílvie: Aquesta és la nostra parada. Baixem.
Rbn: Ok.

(m’aixeco i m’apropo a la porta de sortida del tren. La Sílvie ve darrera meu pel passadís del vagó)
(La Sílvie passa pel costat del seient d’uns nois)

Noi: Quieres que me baje contigo, nena?

Dues setmanes després:

(Reich i jo demanant un café al Starbucks)

Reich: Es que si indicais así los precios, teneis que cobrarlos de la misma manera.
Cambrer: Lo sé.
Reich: Si no, se os puede denunciar porque es ilegal.
Cambrer: Am…
Rbn: Vols deixar al pobre noi? L’Starbucks no és seu.
Cambrer: Jaja. Cert. Tant de bó! Sabes mucho del tema, no?
Reich: Es que me dedicaba a ello.
Cambrer: Pues la próxima vez te llamo… si me das tu teléfono.
Reich: Jiji…
Cambrer: Jiji…
Rbn: Erm… Hola?

Per què ningú mai assumeix què la noia què va amb mi al meu costat, ves a saber si potser, i dic només potser, va i és la meva parella?
Per què no imposo gens?
Per què de vegades sembla què no hi sigui?

Por La Raja De Tu Falda (No És Difícil)

No és difícil viure sense amor correspost. Sense parella. Sense esposa, novia o amant. No és difícil ser l’únic solter dels sopars de nadal. No és difícil mirar tendrament les parelles què et miren amb compassió i diuen “ai, jo no podria viure sense parella”. No és difícil somriure a les parelles què et miren i diuen “tu sí què vius bé, tot sol i anant a la teva”.

No es difícil viure així. Només hi ha petits efectes col.laterals. Es poden polir.

Modelo: Chuspi.

Consultorio De La Rana Gustavo 1

Benvinguts.
Un dels lectors d’aquesta web ens ha dirigit una pregunta:

- P q les ex-novies d fa 6 anys t truquen aixi un dia tontament esperant k estiguis agradable? i a sobre et foten la migdiada i s enfaden pq estas adormit (El lector firma com R.C.).

Estimat R.C.,
des d’un punt de vista subjectiu, per cada home, la població femenina es divideix en 4 grups:

1. Família
2. Solteres
3. Amb Compromís
4. Ex-Novies

Com a interès romàntic, el primer grup quedaria descartat (no seria el moment de parlar de l’incest).
Dels altres 3 grups, es evident què, per vosaltres els homes, el vostre objectiu seria interessar-vos pels grups 2 i 3.

La raó per la qual el grup 4 no interessa a un home és la mateixa raó per la qual si et vens un cotxe, 6 anys després, no et passa pel cap localitzar l’amo d’aquell cotxe i veure què tal carbura avui en dia. L’home pensa en cotxes nous. I per molt què en tinguis un bon record d’aquell automòbil, els humans sabeu per experiència què si tens ocasió de conduir novament aquest cotxe, notes què ja no és el mateix. Encara què fos el cotxe el què et deixés a tu. 6 anys després, mai és el mateix. Així què, com a resultat, perds l’interès (això en el millor dels casos; normalment es dóna què els homes poden oblidar completament aquell cotxe. “Jo vaig sortir amb aquell Renault 5? En què estaria pensant?”).

Aquest comportament també es dóna entre les dones, però amb una diferència: elles poden perdre l’interès o oblidar els seus cotxes… però ells no les poden oblidar. Mai. Elles han de ser recordades. Això desemboca en aquest tipus de trucades. Un dia una amiga li comenta: “Ei, recordes aquell Ford Fiesta groc què sortia amb tu fa 6 anys? L’he vist no sé on fent no sé què” i de sobte els hi assalten els dubtes: “Se’n recordarà de mi?”. Si a més, la frase de “He vist el teu cotxe antic” va acompanyat d’un “i anava de la mà amb un cotxe nou” o “estava guapíssim, ha perdut equipatge” es disparen totes les alarmes. Potser el cas què es dóna menys és què una dona s’aixequi un bon matí i de sobte pensi: “Què farà el meu Ford Fiesta? Fa 6 anys què no en sé res…” i et truqui. Però això seria senyal d’una ment malaltissa i corrupte.

Així què, quan es dóna la inevitable trucada, pots patir diversos atacs:

1. Què et feliciti pel teu cotxe nou (sempre amb segones intencions)
2. Què només vulgui comprovar si te’n recordes d’ella, i així saber què va deixar huella
3. Què vulgui comprovar si encara la vols conduir, cosa què no passarà mai, però a ella li agradarà saber què hi penses

Això sí, sempre voldrà què la conversa es mogui en uns paràmetres de correcció i amiguisme equivalents als millors moments de la vostra relació, quan estàveu al punt àlgid. És igual la raó per la què el cotxe es va vendre. Ha d’estar tot oblidat i així s’ha de comportar l’home.

Si no, amic R.C., passa el què passa.

Salutacions i fins una altra.

Pd.- Recordeu què podeu deixar els vostres dubtes en aquesta web o a l’adreça d’email: ruben@productesdeneteja.com


About

"Estàs mirant PRODUCTES DE NETEJA , una petita col.lecció d’anotacions personals, un entramat semi-caòtic on les entrades s’escriuen en ordre cronològic i es mostren en el sentit cronològicament oposat."

Anteriors

14.08.2008 a les 13:48h.
Categories:
Còmic, Fotoblog, Personal, Transports Públics.
Comentaris: 5

You Say Goodbye And I Say Hello

Estic realment excitat. Sempre havia volgut tenir alguna habilitat especial. Només una, encara que fos petita. Una d'aquelles fantasies que flotaven pel cap quan de petit em van regalar els primers còmics de Spider-man. Sembla que les emocions d'acomiadar-se amb nocturnitat (i certa alevosía) de les quatre parets que em ...
12.08.2008 a les 23:12h.
Categories:
Feina, Fotoblog, Personal, Viatges.
Comentaris: 5

House Of Cards

El punt i coma és un signe de puntuació devaluat i en perill d'extinció. Una mica com el guió. Últimament no sé ni com entonar-lo. Sé que en dos dies estaré a Berlín. Ho sé però encara no me n'he adonat. Encara no m'hi he parat a pensar per gaudir-ho ...
11.08.2008 a les 12:42h.
Categories:
Fotoblog, Personal.
Comentaris: 13

Rudy With A Flashlight

Dissabte a mitja tarda, vam fugir de les rutines setmanals direcció nord. Al final del camí, un petit nen va aparèixer i em va disparar amb el seu arc de fusta una fletxa que va anar a parar directament al meu cap (concretament a la templa*). Afortunadament, la punta era ...
7.08.2008 a les 13:00h.
Categories:
Fotoblog, Personal, Somnis.
Comentaris: 1

The Blog Of Bunny Suicides

Durant l'agost, l'alegria més gran que pot recórrer l'oficina és quan recarreguen la màquina de pastes. La resta son penúries arrossegades feixugament esperant l'inici de les vacances. Sempre m'he considerat de fonaments bàsicament optimistes però, paradoxalment, acostumo a pensar com seran els finals de gairebé totes les coses quotidianes que m'envolten. ...
6.08.2008 a les 12:14h.
Categories:
Exposicions, Manies, Personal, Somnis.
Comentaris: 1

Hello Sunshine

Hi ha un aspersor que a les nits s'activa sol i es fica als meus somnis. El meu cervell l'interpreta com una serp de cascavell* i passo una mala estona. Amb el fàstic (eufemisme per por) que em fan les serps. Em quedo despert a les fosques i em passo els ...

Buscar

Flickr