Dimecres passat, la Reich ens va preparar un sopar ambientat en Halloween, amb les seves làpides, creus, aranyes i teranyines. Després del sopar a base dels seus famosos canapès, va haver una entrega de premis on tots els regals van tenir motius nadalencs. Eclèctic però incòmode contrast per fer-me adonar que el nadal ja és aquí i les decoracions ja estan al carrer. Tindré de nou el mateix ren penjant del meu balcó? Serà el meu últim nadal en el meu pis animat, acompanyat per (aquests van ser els regals) un mitjó per regals, un Pare Noel de xocolata i un altre aguanta-postits? Perquè mai he apostat per cap altre decoració nadalenca. El que sí sé del cert és que aquest ha de ser un d’aquells millors nadals que he passat en aquesta vida, en els que no estic i me’n vaig ben lluny.
La nit de Halloween vaig voler tornar de casa de la Reich fent servir les noves parades Bicing de Guipúscoa però, més enllà de la mitjanit, ja no funcionaven. Va tocar odi. Així que vaig tornar ballant amb el meu iPod nou, que ha sofert la seva primera caiguda important i l’ha superat amb molt d’èxit.
El nadal és aquí. Algú per un una xapa d’Oasis? O al menys sabeu on en venen?

Davant meu s’han assegut una parella d’enamorats en la trentena, amb cara de fred i recargolats en la seva bufanda, de tant esperar a l’andana dels Ferrocarrils Catalans. Ella, amb una jaqueta semblant a la meva (!!), s’agafava somrient del braç d’ell, amb texans, gafa-pastes i una jaqueta molona guerrillera. A la butxaca dreta, hi lluïa una xapeta d’Oasis.
En aquesta vida he perdut moltes xapes però dues m’han produït un dolor especial. La primera, negra amb un piano blanc que feia referència a Keane, em va fer mal més per qui me la va regalar i el seu valor sentimental que pel que significava literalment. La vaig perdre en una visita a Ikea. Me la van tornar a regalar després de plorar per les cantonades i la vaig tornar a perdre al concert d’Antònia Font a La Mercè 2006.
La segona xapa tenia el logo d’Oasis i la vaig comprar en un dels seus concerts. Li tenia una estimació desmesurada, coses meves, i la vaig perdre, si no recordo malament, en un vol amb Swiss Air. Perquè quan jo perdo les coses, les perdo ben perdudes. A llocs on sigui impossible retrobar res.

Es tracta d’un sistema de xapetes a 1€ què definirien les intencions què es tenen quan es surt de nit. Les xapetes bàsiques serien:

Per elles:
- Tengo novio.
- Busco relación seria.
- No soy sueca.
- Soy rubia de verdad.
- Soy teclista. Eres bajista?
- No tengo nombre.
- No tengo móvil.
- He venido con mis amigas (No hablo).
- A tí qué coño te importa?!
- Ya me iba.
- No.

Per ells:
- Sexo. Ahora.
- No tengo novia.
- No soy celoso.
- Mi novia me ha dejado.
- Nadie me quiere.
- Quieres tomar algo?
- Qué tomas?
- No soy de aquí.
- Qué haces para Sant Joan? (válida para fin de año, carnaval, etc…).
- Estás sola?

Com a fons de les xapetes, apareixeria la bandera de la teva nacionalitat. Opcionalment, es podria dur una segona xapeta amb la bandera d’un segon idioma què es parli.

Nou invent: Liga - Fácil.

Pd.- Totes les xapes estan basades en experiències reals. Agraïments a… bé, tampoc seria el moment de posar en evidència a ningú, ara.

Cita el blog: I.D.

Es requereix. És necessari. Si surts per la nit, porta-la. Per la teva seguretat. Per la seguretat dels demés. Pel bon ambient als locals nocturns. Per la pau i la germanor.

Posa-te-la. Posa-se-la.

Pd.-
Post patrocinat per David.
Fotografia per Sílvie Rothkovic.
Retoc cutre per moi.